Hola, estimada

El climateri va treure el cap i l’ànima per la meva vida, naturalment com qui no vol la cosa. De la mateixa manera que durant l’adolescència aflorava el cabell greixós, els grans d’acnè, la ràbia desbocada o el riure esbojarrat.

Va treure el cap, potser d’una manera més subtil. Tothom parla de l’adolescència i està dins l’imaginari de la nostra societat. No és així amb el climateri. Afortunadament, he estat en contacte amb grups de dones en els que podíem compartir danses i històries, i així, teixint una xarxa humana i també augmentada amb el que podem rebre de xarxes socials a rel de la tecnologia, he pogut tenir accés a la informació i coneixement del que significa el climateri en les nostres vides.

Segur que encara hi podria fer molta més immersió. Potser per això m’ha vingut de gust escriure aquesta carta. Tot el que podem compartir, ens fa créixer. La història d’una, ressona en moltes altres.

El que sento és que el climateri em demana posar atenció. Donar espai. Temps intern de cura, d’escolta. Em demana treure’m capes, per poder-me mirar nua amb tot el que soc. Amb els canvis que es van gestant poc a poc. I abraçar-los.

A vegades em porta a profunditats i ombres, de les que sembla que em costi sortir. Estats emocionals intensos. De nou, aflora ràbia que no vol més que ser escoltada i expressada. Ben expressada, aportant fermesa i dignitat. Ara i aquí, mirant endavant. Refermant-me, reconstruint-me. Donant-me veu. Ja prou, ja prou de callar coses o de no voler afrontar conflictes. Ja prou de cedir. Ja prou de paper de dona bona. Millor dona encarnada, amb poder propi. Que em dono jo mateixa. Sento que és una passa cap endavant. Seguint endavant amb el camí de la vida, que sempre avança, és així.

De la mateixa manera celebro encara les menstruacions que em venen, ara ja amb algun desajustament, que m’indiquen que ja estan marxant. I sento que ha de ser com un dol, quan ja no menstruï més, de la sang que significa tots aquests anys d’ovulació i ciclicitat. Estic en transformació. La fi de la sang menstrual pot representar l’inici d’una nova etapa en la qual, ja tinc la porta oberta i m’hi estic acostant. Pas a pas. Evolucionant. Atenció: evolucionant.

I la valentia que sento que es pot presentar és estimar-me amb tots els canvis que em vagin arribant.

Creixent i madurant. Agraint el que m’envolta, amb la convicció que cada pas, i potser cada pedra, un cop transitada és un aprenentatge, que em va portant més amunt en la meva muntanya de la vida.