Estimada persona que m’estàs llegint;
Em dic Pamela, vaig néixer a Bolívia i fa 20 anys que visc a Catalunya.
T’escric perquè em ve de gust explicar-te la meva història, la meva història d’ara. Tinc 46 anys i porto com 3 anys o més vivint canvis grans, en el meu cos, a la meva vida, en la meva forma de relacionar-me.
El meu cos ha canviat molt. He engreixat 8 quilos en menys d’un any, em costa molt dormir, tinc mals de cap i fogots. Estic irritable. Mai abans havia cridat al meu fill. Però ara noto que no tinc energia per tot. Tot em pesa molt, i alguna vegada l’he cridat per coses que abans no em molestaven.
Tinc la sensació d’estar-me convertint en una altra persona. I trobo a faltar la persona que era abans. Em costa reconèixer-me.
Fa un mes que em vaig quedar en l’atur. Sempre m’ha espantat quedar-me sense feina, però aquesta vegada no ha sigut així. Necessito aquest temps d’estar sense treballar. Tenir temps.
I ara estic començant a entendre el que m’està passant. He pogut llegir una mica. I m’estic sentint molt millor. Inclús físicament.
Estic tenint temps per cuidar-me: fer passejos, per informar-me i poder explicar a la meva família el que estic vivint. I ara ja no és una cosa només meva, ara és una cosa que forma part de la nostra vida familiar.
Encara que el meu home no sap molt bé com fer.
També m’he permès dir NO a la meva sogra. Ella em trucava per què li fes tota mena de coses.
Abans no hauria sigut capaç de dir NO. Crec que aquest moment de la vida, també m’ha portat aquesta capacitat.
Gràcies per llegir-me.
Pamela