D'ençà que em va venir la primera menstruació sempre he estat una dona molt cíclica. Recordo que ja des del començament tenia molta curiositat per entendre aquest cicle, i molt aviat recordo comprar un llibre que parlava del mètode bililng i del mètode sintotèrmic.

Em vaig formar com a facilitadora d'aquest mètode.

M'apassionava conèixer el meu cos sabent detectar tots aquells canvis que em deien: ara estàs ovulant, demà et vindrà la regla ...

Aquest coneixement m'ha permès que de tres vegades que he volgut tenir fills, només han calgut quatre actes sexuals... I que consti que el que va fallar al primer intent va ser perquè volia una nena i aleshores has de calcular uns dies abans de l'ovulació (per tot això de ràdio “macuto” que l'esperma masculí es mor més aviat i al femení és el que perdura!).

Conèixer tan a fons la meva ciclicitat m’ha permès gaudir dels actes sexuals amb llibertat de mecanismes protectors usant preservatius en dies molt concrets.

Això sí dos fills i una filla i tres cesàries.

Va ser durant la pandèmia que em vaig adonar que alguna cosa a dintre del meu úter no estava bé... Notava un bulto molt gran i tenia menstruacions molt llargues. Un dia em va tocar anar d'urgències i em van dir que tenia un mioma gegant que s'havia d'extirpar. Em vaig resistir i vaig esperar 14 mesos. Vaig esperar fins que em vaig sentir preparada per acomiadar-me d’ell i de la meva ciclicitat. Quan em van operar feia 5 mesos que semblava una dona embarassada de 6 mesos. No podia viure amb normalitat.

Em vaig preparar per fer un procés de dol de la meva matriu. Jo en feia la lectura que la meva maternitat ja havia acabat i que els meus fills i la meva filla ja havien de volar sols. Amb tota la família vaig donar gràcies a la meva matriu de tot el que m'havia donat... I el sis d’octubre de 2021, en tres hores, després d'extirpar-me matriu, coll i ovaris... vaig convertir-me en una dona menopàusica...sense passar per un climateri gradual.

Les tres cesàries em van passar factura en l’operació per totes les adherències. Fa 20 anys enrera, ningú et deia “t’has de cuidar la teva cicatriu”, o “vigila les adherències”, “fes fisiosexologia”, o “que les fàcies del cos s’han de tallar i cal restablir les connexions energètiques”.

El fet és que se'n va rebentar la bufeta de l'orina... Sonda de tres setmanes.

La menopausa quirúrgica és com un shambala. Completament descompensat el cos, problemes per dormir, fogots que et fan riure, i uns alt baixos emocionals impactants.

La proposta ginecològica era clara: tractament hormonal substitutori (de pagament perquè era el millor i no entrava per la seguretat social) sense preguntar-me si tenia antecedents de càncer de mama a la família. Xim pum.

Jo em vaig dir a mi mateixa que tarda o d’hora el meu cos s'havia d'adaptar. Que ja que hi érem pel tros, doncs que acabéssim el procés.

I aquí va començar un camí molt solitari de recerca de qui em podia ajudar a portar amb dignitat tot plegat. Dic en solitari perquè cap metge, cap suport psicològic, cap infermera... Fins i tot de l'hospital públic em van fer una visita al cap de sis mesos i mai més m'han tornat a trucar!!!!

He buscat molt i he trobat molt. He trobat comunitats de dones com jo, Mujer Cíclica, Mujeres Sin Reglas, Inés de Lacalle... he trobat una fisiosexòloga excel·lent que m'ha ajudat a superar els dolors (Marta Torrón) i m'ha explicat coses que mai a la vida m'havia explicat ningú sobre el meu clítoris i els meus muscles, sobre el meu sexe... He buscat i he trobat suplements naturals pels fogots, pels ànims, llavors (Marta León), acupuntura...

M’he gastat molts diners per cuidar-me. Però m’he cuidat. Perquè m’ho mereixo.

En el meu cas és com si el climateri s'hagués concentrat en un temps molt reduït.

Sens dubte ha sigut, i encara està sent, un moment vital impactant. Una gran capacitat d’introspecció, una gran consciència, intuïció. Una recerca per ressituar-me en el món en aquesta etapa vital. També una consciència molt gran de la mort i la vellesa i de la necessitat de planificar-la.

En alguns moments més sentit molt culpable de no estar bé per la dinàmica familiar que creava i per la dinàmica de parella...

També ha tingut moments de molta ràbia. Molta consciència que jo que he tingut tres fills, tres embarassos, tres cesàries tres alletaments... Hi he posat el cos i la salut en aquest projecte vital i m’han passat factura. Aquesta consciència que la dona en la maternitat hi posa el cos i la salut i, en cap cas està prou reconegut m’ha generat realment molta ràbia a nivell de parella i a nivell social. 

Com artista cantautora emergent amb cinquanta-dos  anys he viscut la deshumanització d’una indústria musical i la ignorància absoluta. També la discriminació no només per edat sinó també per la veu. Les veus femenines que cotitzen a la borsa han de ser veus molt “femenines”: molt correctes, tècnicament perfectes, sensuals, xiuxiuejant... Quan jo canto la meva veu té una potència i una presència que incòmoda a la indústria musical.

Però malgrat tot el que t'he pogut escriure em sento forta li em sento molt orgullosa de ser qui soc i a on he arribat. No enyoro la joventut, el meu cos mai l’he acceptat i ara estic reconciliant-me amb mi mateixa, amb el cos, amb qui soc... i m’estimo molt a mi mateixa... i em dono plaers diversos perquè no he de demanar permís a ningú per viure i ser qui soc.