Bon dia,

Et passo a relatar una part de les meves vivències i sensacions que he viscut a l'aparèixer el climateri en la meva vida.

Un dia, em vaig aixecar trista, amb una angúnia diferent, era com una llosa que m'apretava el pit.

Era un dia de sol, jo no tenia problemes nous, estava passant una etapa vital feliç, O sigui no hi havia cap entrebanc que justifiqués aquest malestar.

Aquest episodi va durar dos dies, va desaparèixer de cop.

Va tornar al cap d'una setmana i, a partir d'aquest moment es va convertir en una constant en la meva quotidianitat.

Dies després, en una reunió professional vaig començar a suar, les gotes relliscaven per les galtes, el front, tota la cara... el cor es va disparar.

He començat a prendre ansiolítics.

Una sensació de por, esgotament i sorpresa van aparèixer per no marxar.

Feia mesos havia patit metrorràgies amb conseqüències d'una anèmia persistent, he acabat en quiròfan on m'han practicat histerectomia parcial, m'he quedat sense úter i sense el mioma que produïa les hemorràgies.

Em sentia malalta i molt cansada.

Mentrestant jo treballava tot el dia.

Vivia amb els  fills, estudiants,

No tenia cap ajuda econòmica.

Has de saber que tinc dos fills fruits de dues relacions diferents i que els pares no han col·laborat en la manutenció corresponent.

A tot aquest panorama hem d'afegir que a poc a poc he continuat amb una llarga llista de trastorns: suors nocturnes, irritabilitat,  problemes de memòria, formigueigs a les cames al dormir, caiguda dels cabells, ulls secs...

Sense diagnòstic, ningú m'havia parlat de CLIMATERI.

Ara, espero poder ajudar a dones en aquesta situació, i que no passin per aquell camí difícil, ni por la soledat i desinformació que he patit durant aquell temps.

Gràcies.